Història

Els orígens (2003)

El més de setembre de l’any 2003, el bar El Romaní de Lloret de Mar va ser l’escenari on es va gestar la creació, unes setmanes després, de Teatre de la Selva. En aquella primera reunió ens vam trobar un grup d’actors lloretencs. Des dels inicis vam ser conscients que les nostres respectives ocupacions professionals ens impedien crear una companyia teatral professional, però això no ens impedia treballar com a professionals. És més, ja llavors ens vam marcar com a objectiu prioritari la producció d’espectacles de factura professional. Malgrat començar amb uns recursos d’allò més limitats, disposàvem del suport incondicional de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

El primer espectacle (2004)

Per al nostre primer contacte amb el públic vam triar “La Senyora de Sade” de Yukio Mishima, una obra difícil que feia anys que el nostre director, Josep Bernat volia portar a escena. Aquesta tria ja va ser per ella mateixa un problema, perquè la companyia estava integrada únicament per homes i les protagonistes de l’obra eren totes dones. La complexitat que representava el text de Mishima i la transformació dels actors en personatges femenins ens va semblar un repte per comprovar la cohesió interna del grup i posar a prova la continuïtat del projecte. Va ser una prova dura, però creiem que la vam encertar. Vam ser finalistes del Premi de Teatre Caixa de Manlleu i ens van seleccionar per participar al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG).

Una flor no fa estiu (2005)

Teatre de la Selva començava a ser una realitat, però com que una flor no fa estiu, havíem de muntar un segon espectacle que ens permetés crear un llenguatge propi, marca de la casa. Si ho varem aconseguir o no és decisió del públic, però el que sí que podem afirmar és que estàvem satisfets. Satisfets perquè el nostre equip artístic i tècnic havia crescut amb noves incorporacions. Satisfets perquè pensem que “Croades” de Michel Azama fou un espectacle creatiu amb un llenguatge propi. Satisfets perquè les hores robades al son van donar el seu fruit. “Croades” dirigida aquest cop per Pere Box, fou l’ espectacle més premiat als Premis Praat 2005 i va ser seleccionat per participar a La 10ª Mostra de Teatre de Barcelona.

‘Variedades a lo fino’ (2006)

Després de compaginar “Croades” amb altres espectacles locals produïts per la companyia i ja amb un rumb encaminat, la nova temporada ens demanava continuïtat i sorgeix la idea d’interpretar un clàssic del teatre espanyol: “Ai Carmela!“, de Sanchis Sinisterra dirigida pel nostre insigne Josep Bernat. De nou incorporacions que s’uneixen a l’equip i satisfacció per un espectacle amb un text excel·lent, molt treballat i que de seguida dona el seus fruits. Durant el 2007 es continua amb diversos bolos d’ “Ai Carmela!” que altre vegada fou la guanyadora dels Premis Praat en la seva edició del 2006 i també aconseguí el premi de votació popular dins la 8ena. edició dels Premis de Teatre Caixa de Manlleu l’any 2008.

Humor absurd i un clàssic (2008-2009)

A finals del 2007 començàvem a preparar i assajar un nou espectacle. De nou un repte difícil: “Primer Amor” de Samuel Beckett, recuperant aquesta vegada la direcció de Pere Box. Exitosa estrena a Lloret l’Abril de 2008, així com en la prestigiosa Sala La Planeta de Girona pel Maig.

A finals del 2009, s’inicia el procés d’assaig per portar a l’escenari el clàssic de ShakespeareEl Rei Lear“, sota la direcció de Josep Bernat i amb Joan Romà Ortiz com a únic actor.

Vídeo de la companyia

Reunió de la companyia per decidir coses importants (Agost, 2005) :




A dalt