Companyia

Josep Bernat
El meu rebesavi ja estava ben sonat i jo he seguit la tradició familiar. Dirigeixo aquesta banda de replegats més que res per fer una obra de caritat. La majoria son uns inútils però normalment aconsegueixo treure petroli del que tinc… de totes maneres no esperin gran cosa, “no se le pueden pedir peras al olmo”, o dit d’una altre manera, d’on no n’hi ha, no en raja.

+ info

Josep Bernat Montero (Lloret de Mar, 15/01/1941)
Als 20 anys em faig càrrec de la direcció de l’agrupació teatral “Casal de l’Obrera” de Lloret de Mar. Dirigeixo, entre molt actors, a en Fermí Reixach. Anys més tard, al formar-se el grup teatral “Dafne”, passo a ser-ne un dels seus directors al costat d’en Xavier Albertí. “Zeus Déu” de Woody Allen, “Antígona” de Salvador Espriu, “L’Emperador Jones” d’Eugene O’Neill, “Hedda Gabler” d’Henrik Ibsen, “La Bella Dolores” (sarsuela local amb orquestra i vuitanta actors),“Revolta de Bruixes” de Benet i Jornet, “La Cacatua Verda” d’Arthur Schnitzler, “La Senyora de Sade” de Yukio Mishima, “Ai Carmela!” de Sanchis Sinisterra (versió catalana d’Enric Ramionet), han estat algunes de les meves direccions teatrals, les dues darreres dintre de l’agrupació Teatre de la Selva. Porto quaranta anys dirigint a Lloret de Mar, afecció que compagino amb la música i amb produccions de vídeo.

Pere Box
Una vegada quan era petit vaig interpretar magistralment un paper d’ovella en els pastorets de Folk i Torres i aquella prestigiosa actuació m’ha reportat fama mundial i diners fins a dia d’avui. El meu grup preferit son les “Spice Girls” i soc soci del Recreativo de Huelva, decano del fútbol español.

+ info

Pere Box
Massa ocupat per a currículums seriosos…

Joan Romà Ortiz
Els meus referents dins el món de l’espectacle són ‘la Terremoto de Alcorcón’, el ‘Josmar’ i la ‘Leticia Sabater’. Tots els meus esforços van encaminats a poder arribar algun dia a ser com ells. El nivell marcat és molt alt, per això estic en aquesta prestigiosa companyia.

+ info

Joan Romà Ortiz Barnés (Lloret de Mar, 16/09/1968)
Vaig néixer el revolucionari any de 1968 i sempre he pensat que això marca caràcter. Als 10 anys vaig anar a veure al “Casal de l’Obrera” l’obra de Josep Mª de Segarra “ El cafè de la Marina ”, interpretada per la companyia local i em va impactar de tal manera que sempre més he volgut formar part d’aquest mon de l’espectacle. Aquell mateix any vaig començar, com no, fent de dimoniet a “Els Pastorets”, penso que eren els d’en Folch i Torres…Als 15 anys vaig conèixer al meu amic i posterior mestre i mentor, el Sr.Pere Box, amb qui temps després formaríem la nostra primera companyia: “Stock de Teatre”. Amb l’ajuda del Sr.Josep Bernat, en Quim Colls i d’altres varem guanyar els premis de millor interpretació, millor direcció i millor escenografia del “Concurs de Teatre Jove” de la Generalitat de Catalunya…l’espectacle es titulava “El Pont” …Venen els temps de l’Institut del Teatre, a Barcelona faig el 1er. Curs de Mim i Pantomima, i em llicencio en Interpretació a l’Institut del Teatre a la seu de Terrassa. Faig quantitat de cursos i cursets i molts, molts càstings… Treballo a TV3, amb algun reconegut director, però per circumstàncies de la vida retorno al meu estimat Lloret… aquí em caso amb la nostra productora i decidim entre tots engegar aquest projecte de Teatre de la Selva, companyia que m’estimo quasi tant com al meu fill Arnau. La meva especialitat diria que es l’esgrima teatral i la meva companyia preferida es diu “Check by Jowl”, del prestigiós Declan Donellan.

Joan Pau Romaní
Compagino la meva feina de lladre de guant blanc, amb aquesta companyia. Em serveix de “tapadera”. A més si cal extorsionar algun programador perquè ens contracti, aporto la meva experiència i “savoir faire” per aconseguir el nostre propòsit.

+ info

Joan Pau Romaní Draper (Lloret de Mar, 29/06/1962)
Diplomat en interpretació per l’institut del teatre de Barcelona (1987-91). Cursos de formació amb John Strasberg (director USA), Genadi Karatkov (actor i director, Moscou), Albert Boadella (director, Catalunya) i Franco di Francescoantonio (actor i ballarí, Itàlia) entre d’altres. Actor professional entre 1991 i 1998 amb aquests espectacles, entre d’altres: “Streetwise in paradise” amb “Spiral Theatre Company” (director: C. Baldwin, Anglaterra, 1992), “Els fantasmes del carnisser” de Víctor Haïm, amb “Pa-I-ais teatre” (director: Xavier Albertí, 1992), “Literatura” d’A.Schnitzler, amb “C. La Provisional” (director: Gabriel Piñuel, 1993), “La Gavina ” d’Anton Txèhov, amb “Teatre del Capvespre” (director: Jaume Mallofré, 1994), “Les alegres casades de Windsor” de W. Shakespeare (directora: Carme Portacelli, 1994) muntatge amb el que vaig fer una gira d’un any per tot l’estat espanyol, “Més enllà de l’oceà” d’ autors nordamericans (director: Thomas Davison, 1996). El 1997 creo una companyia pròpia amb un espectacle de creació “A peu pla” basat en texts de Josep Pla. “Sense pell” (1998) i “El riu perdut” (2006), són altres espectacles de creació amb el pianista Xavier Compte, texts de Miquel Martí i Pol i música del mateix X. Compte. He fet televisió i cinema, publicitat (poca) i ràdio i he co-organitzat un festival de Jazz del qual n’estic molt content, per ser una de les meves passions. A Lloret de Mar formo part del grup “Dafne” uns deu anys i actuo en obres importants per el poble com l’opereta “La Bella Dolores” i “La Cacatua Verda” ambdues dirigides per Josep Bernat. Actualment, amb la companyia Teatre de la Selva, he participat en els muntatges “La Senyora de Sade” i “Croades”.

Marc Bertran
‘Desfet de la vida’, ‘inútil’, ‘lacra’, ‘desgràcia humana’… són alguns dels improperis més amables que m’han dedicat al llarg de la meva carrera en solitari, i aquesta companyia m’ha ajudat a potenciar tots aquests valors de manera col·lectiva.

+ info

Marc Bertran Fontserè (Lloret de Mar, 03/08/1976)

L’afició al teatre em ve de família i ja de petit i també d’adolescent participo en diversos espectacles. Compagino durant algun temps musica i teatre. A l’edat de 20 anys vaig de gira per l’estat espanyol amb la companyia d’Albert Boadella ‘Els Joglars’ i faig de tècnic i actor en l’espectacle ‘UBU President’. Als 25 anys decideixo apostar pel teatre i curso estudis a l’escola ‘El Galliner’ de Girona. Realitzo alguns cursos de teatre amb Fermí Reixach, Ramon Fontserè i Esteve Rovira, entre d’ altres. El Setembre del 2003 es crea a Lloret de Mar la companyia Teatre de la Selva i entro a formar-ne part. També he format part de la companyia ‘El Mirall’ de Blanes. He participat en els espectacles ‘La Bella Dolores’,’Ruyra’,’Lorca,sang i fetge’,’Onesdona’,’La Senyora de Sade’, ‘Croades’, ‘Lloret mon amour’, ‘Ai Carmela!’ i ‘Primer Amor’ . En televisió he treballat en la sèrie ‘El cor de la ciutat’ i he intervingut en la minisèrie “La Ratjada”. He impartit cursos d’interpretació a diferents centres, un d’ells per a discapacitats intelectuals en el taller ‘El Rusc’ de Tordera. He treballat a la sala ‘Beach Club’ de Lloret de Mar i a l’estanc de casa. Les meves aficions son viatjar, pescar, collir bolets i com no, el Barça (soci 81235).

Cristina Aguirre
La meva feina de “reponedora de paper de water” en una discoteca em va fer adonar compte del gran potencial que tinc com actriu. Només faltava trobar algú que s’adonés del meu talent i… aquí estic! Gràcies, Teatre de la Selva!

+ info

Cristina Aguirre (Girona, 31/05/1975)
S’ha format com a intèrpret a l’escola “ El Galliner” de Girona , en comèdia musical en “Coco Comín” de Barcelona i va ser alumna del I Festival Internacional de Formació de l’Actor a Buenos Aires organitzat per “Thêatre Organic” (França).
Es forma en teatre de carrer amb Adrian Schvarzstein .
Com a actriu ha participat en nombroses produccions de la companyia gironina “El Mirall “, és membre de Teatre de la Selva i ha participat en els espectacles “Obs” i “ Madona Sicarda” de “La Fura dels Baus”. Ha estat ajudant de direcció de Toni Vives en “La comèdia dels errors” per al Festival Shakespeare de Santa Susana .
Ha participat en els cabarets de teatre gestual i d’objectes que la “Cie. Kilombo” ha organitzat a França i Catalunya.
Vaig començar amb el teatre l’any 1991 a l’Institut com activitat extraescolar que impartia el grup de teatre “El Mirall” de Blanes en el que vaig entrar a formar part i vaig actuar en molts muntatges que vam fer per tot arreu i amb els que vam viatjar per Catalunya, València, Madrid, Itàlia, Tunísia…L’ànsia de voler aprendre més em va portar a formar-me a l’escola de teatre “El Galliner” de Girona. Després vaig estar una temporada fent espectacles de carrer medievals a moltes fires de Catalunya amb la “Cia. Terrakota”. Quan vaig decidir intentar fer del teatre a més de la meva afició el meu ofici, vaig canviar el meu domicili a Barcelona. Alternava Barcelona amb Lloret de Mar on preparàvem “Croades” amb Teatre de la Selva, espectacle amb el que em vaig integrar a la companyia. A la vegada actuàvem per tot arreu amb “El Mirall” amb “Lorca Sang i Fetge”. Després d’aquesta temporada vaig treballar com una boja de “guardarropera” per marxar quatre mesos a Buenos Aires al I Festival Internacional de Formación del Actor (una experiència genial). A la tornada vaig anar a treballar a França a una espècie de parc temàtic on feia des de King Kong fins a la Caputxeta Vermella (una espècie de prostitució teatral…), però allà vaig començar a treballar amb la “Cie. Kilombo” amb qui treballo de tant en tant en espectacles de teatre d’objectes. Actualment alterno el teatre infantil (shhhhh… sóc el Ratolí Pérez!!) amb el teatre de carrer (“Kamchatka”) i una mica… el que surti, depèn del mes!

Paco Moreno
Sempre he pensat que la professió d’actor és un engany i que en realitat les agrupacions teatrals són un niu de ganduls i vividors. L’experiència de formar part d’aquesta companyia m’ho ha confirmat al 100%. Ara, el meu lema per afrontar el dia a dia és “deja para mañana lo que puedas hacer mañana”

+ info

Paco Moreno (Lloret de Mar,1978)
Encara recordo el primer dia que vaig anar a veure “Els Pastorets”, només tenia 8 anys i em vaig enamorar profundament del món del teatre. Així que vaig començar al “Casal de l’Obrera” de Lloret, actuant precisament en “Els Pastorets” i a obres infantils memorables com “La princesa pell d’ase”… Els meus companys actuals d’escena, Pere Box, Joan Pau Romaní i Joan Romà Ortiz, van ser claus, com a professors, durant el meu aprenentatge i obrint-me el camí cap a l’estudi teatral. Començo els meus estudis de “Formación del Actor” a “Nancy Tuñón” de Barcelona, clown amb “Claret Clown”, mètode amb Fermí Reixach en el seu curs “Com crear realitat a escena”. En teatre he format part de la companyia “Teatre Blau” en l’ espectacle “Canigó”, i amb Teatre de la Selva, he actuat en els espectacles “La Senyora de Sade”, i “Croades”, amés de dirigir en els darrers anys el taller de nens de l’ “Aula Municipal de Teatre” de Lloret. A la televisió he treballat com actor a programes com “Buenafuente”, “ El Hormiguero” i “El Cor de la Ciutat ”. Al món publicitari he actuat en espots de la Generalitat de Catalunya, i en espots de campanya de la “ONCE”. He fet d’actor a capítols pilots de les escoles, ESCAC, Facultat Blanquerna, i CECC.

Albert Muntané
En la meva formació com actor hi ha una assignatura en pràctiques titulada “Què és el que mai s’ha de fer en teatre”. Per això estic en aquesta companyia.

+ info

Albert Muntané Grimal (Lloret de Mar, 04/01/1979)
Vaig començar a fer teatre al meu poble com molta gent, amb “Els Pastorets”, i ja em va començar a picar el “bitxet” d’això que anomenem teatre. Vaig apuntar-me a uns cursos per a joves que organitzava l’ajuntament i ja en aquesta etapa vaig descobrir que em volia convertir en actor. Allà vaig conèixer els meus referents teatrals, Pere Box, Joan Pau Romaní i Joan Romà Ortiz… En aquesta època vaig col·laborar amb l’agrupació teatral “Casal de l’Obrera” i participar en projectes lloretencs com “La Bella Dolores”. Vaig cursar estudis de teatre a l’escola “El Galliner” de Girona i vaig formar part de la companyia “El Teatre Blau” en el muntatge “Canigó” i en “Les Precioses Ridícules” dirigits tots dos per Martí Peraferrer. A Lloret, al mateix temps, vaig tenir l’honor de ser membre fundador de la nostra companyia, Teatre de la Selva i he participat en els espectacles “La Senyora de Sade” dirigit per Josep Bernat i “Croades” dirigit per Pere Box. He rebut classes de tècniques de veu Linklater i Shakespeare avançat amb Christine Adaire (preparadora d’actors de la “Shakespeare Company” de Chicago ), i també he treballat mètode Stanislavsky en cursos de Boris Rotenstein i de Fermí Reixach (curs “Com crear realitat a escena”). Per últim, he fet el curs “L’actor davant la càmera”, amb Lluís Maria Güell.
Actualment estic estudiant Interpretació a l’Institut del Teatre on continuo investigant en la meva formació actoral.

 Carme Rodríguez
Jo era una persona vital i alegre fins que vaig entrar a formar part d’aquesta companyia.
Ara no veig el final del túnel…

+ info

Carme Rodríguez Honorato (Blanes, 1974)

A l’edat de dotze anys entro a formar part d’un taller, com a activitat extraescolar, que més tard es convertirà en el grup de teatre de Blanes “El Mirall” (associació que es constitueix sota la direcció d’en Josep Alum i Vilabella, qui assumeix alhora les tasques de formador). Són nombrosos els espectacles representats en els vint anys d’història de la companyia, dels quals en participo majoritàriament com a actriu, encara que també col·laboro en alguns muntatges en l’ajudantia de direcció com: “Chopin, Liszt… música pels cinc sentits”, “Ruyra”, “Fast Food Síndrome”…Molts d’aquests espectacles són reconeguts per jurats d’arreu de Catalunya, la qual cosa ha permès a la companyia viatjar per alguns racons de l’estat espanyol i altres països com Itàlia, França i Tunísia. Entro a formar part de Teatre de la Selva en l’espectacle “Ai Carmela!”. He impartit tallers de formació per nens, joves i adults a Blanes, Lloret de Mar, Palafolls, la Universitat de Girona (UdG), Barcelona …D’altra banda, he anat participant a diversos cursos d’interpretació, veu, tècniques de lluita, etc., per tal de contribuir en l’ampliació del meu bagatge actoral.

Oriol Gruart
Hi ha qui cuida ancians, d’altres es fan d’una ONG, altres fan donacions als pobres…
Jo treballo per Teatre de la Selva…

+ info

Oriol Gruart Riera (Lloret de Mar, 23/10/1984)
Entro en el món de les arts al començar el Batxiller Artístic en el 2000, tres anys de la meva vida on veig que davant l’art hi ha més portes obertes que folis en blanc i un món meravellós a l’espera. Durant l’aprenentatge d’aquests anys m’agradaria nombrar a un mestre, en Fabià, que m’endinsa en el mon de l’escultura i la imatge i em crea una fascinació pel tema que no hagués imaginat mai, i amb qui faig un seminari d’en Carles Santos: “La creació escenogràfica com a part d’una obra integral”, on assisteixo com una esponja i em fa obrir els ulls per creure en la creació sense límits.Amb diferents possibilitats per davant m’endinso en la carrera de Belles Arts de Barcelona, on m’especialitzo en el camp de l’escultura, del volum, però sense deixar mai la fotografia i la pintura, crec que camps essencials per a tothom que es vol expressar. Durant el segon curs, es quan se m’ofereix de participar en una jove i pròspera companyia: Teatre de la Selva, on m’hi afegeixo sense dubtar-ho per dur a terme l’escenografia de “Croades” i de posteriors espectacles.Aquests anys dedicats al món de les arts m’han donat coneixements i recursos materials per poder realitzar els projectes que em sorgeixen de la millor manera possible. Amb aquest breu passat espero ser de gran ajuda al grup.

Miquel Albella
Abans veurem un ase ballant claqué, que els membres d’aquesta companyia a l’alçada dels mitjans tècnics.
.

+ info

Miquel Albella i Llopis (Fill de 9 Barris, Barcelona, 28/05/1961)
Comença a col·laborar amb el món artístic al seu Ateneu popular cap a l’any 1983. Com a cul inquiet que es, passa per diferents grups amb resultats diversos i llargs d’explicar. Mica en mica es decanta per la il·luminació escènica on s’hi aboca definitivament cap a l’any 1998.Des de l’any 1990 ha fet llums per a: “Kónic Teatre”, “Maite Martín”, “Ginesa Ortega”, “Miguel Poveda”, “Los Galindos”, “Vai Vai”, “Monti i Cia”, “The Chanclettes”, “Jose Antonio Labordeta”, “Urbàlia Rurana”, “Georges Mustaqui”, “Primera Nota”, diversos circs d’hivern de l’Ateneu de 9 barris, “Goran Bregovic”, “Estrella Morente”, “Circ Crac”, “Cirquet Confetti”, “Elena Castelar (zotal)”, “Tortell Poltrona”, “Vol Ras”, “Res de res i en blanc”…A l’any 2003 comença una nova etapa com a cap tècnic al Teatre de Blanes, on també s’implica amb diverses iniciatives escèniques de l’entorn: “Croades” i “Ai Carmela” de Teatre de la Selva (2005 i 2006), “Onesdona” d’ “El Mirall”(2006), i “Reflexes” del grup de dansa “Escletxa” (2007) en son alguns exemples.

Edu Lanzas
Un consell: la única alternativa per aguantar un espectacle d’aquesta companyia és portant uns cascos al teatre, o un mp3, o un Ipod o el que tu vulguis. La qüestió és distreure’s mentre dura l’agonia.

+ info

Eduard Lanzas (Girona, 1976)
La meva especialitat sempre ha estat la part tècnica. Vaig començar als 16 anys a fer ràdio a “Nova Ràdio Lloret” i, des de llavors, he adquirit coneixements de locució i producció tècnica. Des del setembre de 2007, m ‘he incorporat a “Ràdio Marina” com a cap d’emissions. Per a mi, tot un repte. Aquesta experiència acumulada m’ha servit per portar la part musical de les obres de Teatre de la Selva amb força seguretat.

Irene Bosch
Dins del món del teatre, podem trobar la següent escala de nivells: Professionals, Semiprofessionals, Amateurs, Aficionadillos… i Teatre de la Selva.

+ info

Irene Bosch (Maçanet de la Selva, 18/10/1975)
Després d’una dilatada carrera en el món de la moda, es podria dir que gràcies a Teatre de la Selva, ja sóc artista. Sóc artista de cosir, de fer el que vull amb el vestuari, de provar vestits amb els meus companys, d’anar als assajos i reunions i sobretot a l’escenari on amb la meva feina ajudo a d’altres artístes a convertir un text en un art visual.

Dolors Gordils
Algú havia d’encarregar-se de posar ordre a tot aquest desgavell. Normalment els tinc estacats perquè no emprenyin, però de tant en tant els deixo anar perquè s’esbargeixin i ells aprofiten l’ocasió per fer alguna aberració teatral. Necessiten disciplina pobrets, però no saben amb qui han topat. La meva pel·lícula preferida és ‘La Teniente O´Neil’.

+ info

Dolors Gordils Úbeda (Tossa de Mar, 09/04/1971)Ja de ben petita el món del teatre era per mi com un reclam publicitari, però la meva timidesa o potser el meu gran sentit del ridícul, m’impedia pujar-me a un escenari. Només en dues ocasions, quan encara era una nena, vaig vèncer el pànic escènic i vaig enfrontar-me al públic. L’últim cop devia tenir deu o onze anys i vaig fer de Lois Lane, la núvia de Superman, en una obra de la qual no recordo el nom. Quan va arribar l’adolescència somiava amb ser actriu i amb una amiga ens miràvem als diaris tots els anuncis dels càstings que es feien a Barcelona, però amb el pavo i l’acne la meva vergonya no va deixar de créixer i la meva passió pel teatre va quedar en un simple somni d’infantesa i adolescència. El teatre no va tornar a la meva vida fins que vaig conèixer en Joan Romà a l’institut i varem començar a sortir plegats. Llavors ell ja feia teatre amb en Pere Box, l’ànima de Teatre de la Selva i ja guanyaven premis pels seus muntatges i jo em limitava a fer de comparsa perquè ja tenia clar que els escenaris no eren lo meu. Durant molts anys em vaig limitar a gaudir el teatre des de la barrera, però quan en Pere va crear Teatre de la Selva i amb en Joan Romà em van proposar afegir-me al projecte assumint les tasques de producció em vaig llençar a la piscina malgrat no tenir ni idea de produir un espectacle. Un cop passat l’impacte inicial, vaig adonar-me que la producció teatral no em quedava tan lluny de la producció periodística (perdó, no us ho havia dit, jo sóc periodista) i el món del teatre em va tornar a atrapar. Això era l’any 2003 i avui, combino la meva feina de periodista freelance amb la producció de Teatre de la Selva i la direcció de l’ “Espai XXS” de Lloret de Mar. A més, he decidit ampliar els meus coneixements culturals i estic cursant un Màster en Gestió d’Empreses i Institucions Culturals.

Obre tots
Tanca tots



A dalt